Glossari de fotografia

El sistema de la càmera que ajusta automàticament l'objectiu per posar el subjecte en enfocament nítid. Els sistemes moderns utilitzen detecció de fase o de contrast.

Un defecte de l'objectiu en què diferents longituds d'ona de la llum s'enfoquen en punts lleugerament diferents, creant vores de color en les zones d'alt contrast. És més habitual en objectius econòmics i amb el diafragma obert.

La qualitat estètica de les zones desenfocades d'una imatge, especialment de les altes llums. Un bokeh suau i circular és generalment preferit i depèn del disseny de l'objectiu i de la forma del diafragma.

Fer diverses preses de la mateixa escena amb diferents ajustos d'exposició. S'utilitza per a HDR o per assegurar-se com a mínim una exposició ben feta.

Una característica de les DSLR que aixeca el mirall abans que dispari l'obturador, reduint les vibracions. S'utilitza per a preses nítides amb trípode, especialment a velocitats lentes.

Un ajust de la càmera que modifica els colors perquè els objectes blancs apareguin neutres sota diferents condicions de llum. Es pot configurar automàticament o manualment amb valors Kelvin.

El cercle de desenfocament més gran que encara sembla un punt a l'ull humà. Determina els límits de la nitidesa acceptable i s'utilitza en els càlculs de profunditat de camp.

Un control de la càmera que anul·la l'exposició del fotòmetre, generalment en increments d'1/3 de pas. Els valors positius aclareixen la imatge; els negatius l'enfosqueixen.

L'efecte visual d'un teleobjectiu que fa que els objectes llunyans semblin més a prop dels subjectes en primer pla. El causa la distància gran de presa, no l'objectiu en si.

L'obertura de l'objectiu per on passa la llum. Un diafragma més obert (f-stop més baix) deixa entrar més llum i crea una profunditat de camp més reduïda.

La desviació de la llum quan passa per una obertura petita, que suavitza la imatge. Estableix un límit pràctic a quant pots tancar un objectiu.

La distància en mil·límetres des del centre òptic d'un objectiu fins al sensor quan s'enfoca a l'infinit. Determina l'angle de visió i l'ampliació.

La distància d'enfocament més propera a la qual tot, des de la meitat d'aquesta distància fins a l'infinit, apareix acceptablement nítid. Maximitza la profunditat de camp per a un diafragma determinat.

Un número que representa una combinació de velocitat d'obturació i diafragma que produeix la mateixa exposició. Cada increment d'1 EV dobla o redueix a la meitat la llum.

Un sistema que redueix la trepidació de la càmera, ja sigui a l'objectiu (OIS) o al cos de la càmera (IBIS). Normalment aporta entre 3 i 7 passos d'avantatge en disparament a pols.

Una fotografia feta amb una velocitat d'obturació lenta, normalment de segons o minuts. S'utilitza per a rastres de llum, aigua suau, rastres d'estrelles i escenes amb poca llum.

La proporció entre la diagonal del sensor d'una càmera i la d'un sensor full frame de 35mm. Afecta la distància focal efectiva i l'angle de visió.

Una tècnica en què diverses imatges enfocades a distàncies diferents es combinen en postproducció per aconseguir més profunditat de camp de la que permet una sola exposició.

Una mida de sensor equivalent al film de 35mm (36 x 24mm). És l'estàndard de referència per als càlculs de distància focal i factor de retall.

Un dispositiu o sistema de la càmera que mesura la intensitat de la llum per determinar els ajustos d'exposició adequats. Les càmeres fan medició de llum reflectida; els fotòmetres de mà poden mesurar la llum incident.

Un filtre de densitat neutra que redueix la quantitat de llum que entra a l'objectiu sense afectar el color. Permet exposicions més llargues o diafragmes més oberts en condicions de molta llum.

Un objectiu amb una distància focal curta (normalment per sota de 35mm en full frame) que captura un angle de visió més ampli. S'utilitza sovint per a paisatges, arquitectura i interiors.

El període poc després de la sortida del sol o just abans de la posta, quan la llum del sol és càlida, suau i direccional. Molt valorada en paisatge i retrat.

Un gràfic que mostra la distribució dels valors de brillantor d'una imatge. El costat esquerre representa les ombres i el dret les altes llums.

Una mesura de la sensibilitat del sensor de la càmera a la llum. Els valors d'ISO més alts aclareixen la imatge però introdueixen més soroll.

Un format de fitxer d'imatge comprimit que aplica compressió amb pèrdues. Fitxers més petits però menys flexibilitat d'edició en comparació amb RAW.

La unitat utilitzada per mesurar la temperatura de color de la llum. Els fotògrafs fan servir els valors Kelvin per ajustar el balanç de blancs i igualar el color de la il·luminació ambient.

Un ajust d'obturador en què l'obturador roman obert mentre mantinguis premut el disparador. S'utilitza per a exposicions molt llargues, més enllà dels temps programats de la càmera.

Un mode de disparament en què la càmera fa diverses preses per segon en ràpida successió. Útil per capturar acció ràpida o triar el millor moment.

Fotografia que reprodueix els subjectes a mida natural o propera (relació 1:1). Requereix objectius macro especialitzats o tubs d'extensió.

Una mida de sensor més gran que el full frame, normalment al voltant de 44 x 33mm o 54 x 40mm. Ofereix més resolució, menys profunditat de camp i més rang dinàmic.

Un milió de píxels. El nombre de megapíxels d'un sensor determina la resolució màxima de les imatges que pot capturar.

Un sistema de càmera sense mirall amb un sensor que mesura 17,3 x 13mm, donant un factor de retall de 2x. Ofereix cossos i objectius compactes amb bona qualitat d'imatge.

Les dimensions físiques del sensor d'imatge d'una càmera. Els sensors més grans capturen més llum, ofereixen menys profunditat de camp i en general produeixen menys soroll.

Un objectiu amb una distància focal fixa (sense zoom). Els objectius fixos solen ser més nítids, més ràpids (diafragma més obert) i més lleugers que els zooms comparables.

Un objectiu amb un rang de distàncies focals variable, que permet al fotògraf canviar l'enquadrament sense moure's. Ofereix versatilitat a canvi de mida, pes i, de vegades, nitidesa.

El rang de distàncies d'una escena que apareix acceptablement nítid. Es controla amb el diafragma, la distància focal i la distància al subjecte.

Una unitat de mesura per al diafragma de l'objectiu. Cada pas complet (f/1.4, f/2, f/2.8, f/4...) redueix a la meitat la quantitat de llum que passa per l'objectiu.

Una imatge de gran angle creada cosint diverses fotografies superposades. Pot cobrir fins a 360 graus d'una escena.

La distància en micròmetres entre els centres de píxels adjacents d'un sensor. Un pitch de píxel més gran significa generalment un millor comportament amb poca llum.

Un filtre que redueix reflexos i enlluernaments de superfícies no metàl·liques i pot intensificar els blaus del cel. Funciona bloquejant les ones de llum que oscil·len en una direcció concreta.

Una unitat de canvi d'exposició que representa el doble o la meitat de llum. S'aplica igualment al diafragma, la velocitat d'obturació i l'ISO.

La proporció entre l'amplada i l'alçada d'una imatge. Les relacions habituals són 3:2 (DSLR estàndard), 4:3 (Micro Quatre Terços) i 16:9 (panoràmic).

El rang entre les ombres més fosques i les altes llums més brillants que una càmera pot capturar en una sola exposició. Es mesura en passos (EV).

Un format de fitxer no comprimit o comprimit sense pèrdues que preserva totes les dades del sensor. Ofereix la màxima flexibilitat en postproducció a canvi d'un fitxer més gran.

Una regla pràctica que diu que la velocitat d'obturació mínima a pols hauria de ser 1/(distància focal) per evitar trepidacions. Per a un 200mm, com a mínim 1/200s.

Una guia de composició que divideix el fotograma en una graella 3x3. Col·locar els subjectes sobre les línies o a les interseccions sovint crea una imatge més equilibrada.

Les traces de llum creades pel moviment aparent de les estrelles durant una exposició llarga. Es poden capturar amb una sola exposició molt llarga o apilant diverses més curtes.

Variació aleatòria de brillantor i color en imatges digitals, més visible a les zones d'ombra i amb valors alts d'ISO. Es pot reduir amb programari de reducció de soroll.

Quan una imatge rep massa llum i les altes llums es saturen en blanc pur i perden detall. El contrari de la subexposició.

Quan una imatge rep massa poca llum i les zones d'ombra perden detall i apareixen amb soroll. El contrari de la sobreexposició.

Una mesura en Kelvin que descriu la calidesa o fredor d'una font de llum. Els valors baixos (2700K) semblen càlids/taronges; els valors alts (6500K+) semblen freds/blaus.

La relació entre el diafragma, la velocitat d'obturació i l'ISO. Canviar-ne un requereix ajustar els altres per mantenir la mateixa exposició.

Un objectiu amb una distància focal superior a uns 70mm (equivalent a full frame). Els teleobjectius amplien els subjectes llunyans i comprimeixen la perspectiva.

Un objectiu que pot inclinar el pla d'enfocament i desplaçar el cercle d'imatge respecte al sensor. S'utilitza per a fotografia d'arquitectura i efectes d'enfocament selectiu.

El temps que l'obturador de la càmera està obert durant una exposició. Les velocitats ràpides congelen el moviment; les lentes permeten el rastre de moviment.

Un enfosquiment dels cantons i les vores d'una imatge respecte al centre. Pot ser causat pel disseny de l'objectiu, els filtres o els parasols, i de vegades s'afegeix intencionadament en postproducció.